dimecres, 30 de maig del 2012

... divendres



 Avui, mentre dinaven, és mirava al seu home adonant-se com els dos anaven canviant,
els seus cossos no eren com temps endarrere,
 i uns agradables i eròtics records la van fer decidir que aquell dia soparien a casa.
Improvisaria com feia moltes vegades, deixant que la seva creativitat per aquestes ocasions
els fes compartir un àpat relaxat i agradable,
sense descartar el que podria sorgir després.


D'una manera melangiosa recordava aquella etapa,
era estiu, feia calor, molta calor, molts vespres ella l'esperava anhel.lant que arribes a casa.
Sempre havia sigut una dona bonica, el seu cos ben format, la pell jove, fina i tibant, malgrat no ser exuberant, sabia que produïda un atractiu i desig especial al seu home, que no s'hi podia resistir.



                    Després d'una bona dutxa s'hidratava amb crema ...
els braços, els pits, el torç, els malucs, les cames,
    de tal manera que la pell era seda pura,
i l'olor ...
l'olor es barrejava amb la de la pròpia pell,
era tant característica seva que hauria sigut del tot impossible buscar-la en una altra dona.





      


                

I ella ho sabia, coneixia perfectament la sensualitat que desprenia,
       i l'efecte que desencadenaria al seu home,
de gaudir l'un de l'altra, de descobrir altres sensacions i esgarrifances, d'explorar punt per punt el cos anhel.lat, desitjat, estimat, fins l'èxtasi.




Es posava un lleuger vestit d'estiu, sense roba interior, i com el que no vol la cosa, preparava un plat fresc per a sopar ...
Era divendres, el cansament quedava a la porta i els amants començaven un sensual i eròtic cap de setmana.


  







dimarts, 15 de maig del 2012

La lluna per la finestra


Ja feia dies que ho tenia decidit,
va agafar el tren i se'n va anar al poble dels pares, per passar el cap de setmana al mas que tenien als afores. En Siscu, el masover tenia cura de la finca, del conreu de les oliveres, dels arbres fruiters i del jardí, i la seva dona de la casa que no era gaire gran però molt acollidora.

Just arribar a l'estació ja va veure que en Siscu l'estava esperant,
el cotxe, una mica tronat, era el que recordava de sempre, que funcionava suficientment bé per als trajectes que feien ... no tenien mes de deu minuts des de l'estació fins a la finca, però aquests dies el sol ja començava a picar i va agrair no tenir que fer-ho a peu en ple migdia.


El jardí estava curosament arranjat, net d'herbes, ni fulles per terra ... seguia mantenint la mateixa composició i arriats que en el seu moment van dissenyar amb la mare i que ella havia volgut mantenir ...

                                     li agradava tant...
li va agradar tant des d'un bon començament ...
quan el arbres encara eren joves i tendres que tant sols calia canviar les plantes de temporada i tenir cura de les podes,  i els abonaments que el masover portava al dia. Ara, però, el arbres ja tenien molts anys, eren molt alts i feien una ombra envejable a l'estiu.

Aquests primers dies de primavera tot havia esclatat, no eren només els colors, era l'olor que desprenia el terra, les fulles, les flors, una olor que canviava de l'hora del sol a la nit ...



        Ah, quan arribava la nit ...
el sol lluïa fins molt tard, i quant s'amagava, encenia els llums dels arriats, les torxes i les espelmes ...
 era quasi be un ritual,
passejava altra vegada pel jardí per comprovar que tot estava encès, caminava per els caminals que havien dibuixat per poder anar donant el tomb i així poder gaudir de cada racó ...
  

 











               
havien instal.lat uns bancs de ferro per fruir de la bellesa que s'estenia al seu davant,
i algunes vegades ella si asseia per llegir,
 fins i tot van servir a la mare quant ja no podia recorre'l tot d'una caminada i s'asseia als bancs ...
a l'hivern ho feia a mig mati perquè la suau calor del sol li penetrava per cada un dels porus de la seva pell deixant que li entrés la vida, i a l'estiu hi anava a mitja tarda, quant el sol començava a ser rogenc amagant-se darrera les muntanyes i es girava un suau ventet que alleujava la calor del dia.


Ella va fer el mateix recorregut que la mare, fins que va arribar davant el mas ...
el balancí i els sellons amb els coixins de cotó, les tauletes als costats i les jardineres al voltant, tot ben disposat amb semicercle al voltant d'una gran taula central on feien tots el àpats durant el bon temps, i també algun diumenge assolellat d'hivern...




 aquella nit era perfecte, no es movia ni una fulla,
el cel era clar, no hi havia un sol núvol ...
la taula parada per un sopar informal,
és van asseure en Siscu, la seva dona i ella ...
 no els calia parlar massa, és coneixien des que ella era petita ...
del temps, dels arbres, la salut ...
 és creuaven uns somriures còmplices i carinyosos i ella es fixava que cada vegada que hi anava els veia les mans més arrugades i els dits més encongits per l'artrosi però eren unes mans viscudes, plenes d'experiències, plenes de treballs, plenes de carícies, plenes de vida ...
 i en acabar de sopar van recollir la taula i la cuina i en Siscu i la seva dona se'n van anar a casa seva, perquè des que s'havien fet mes grans vivien en un piset al centre del poble, i és van despedir fins l'endemà.


Ella ho va tancar tot, va apagar les llums, les torxes, les espelmes,
va tancar la porta amb forrellat del mas, es va posar el pijama i se'n va anar a la seva habitació, la seva habitació des de petita ... havia anat introduint alguns canvis ... pocs... alguns complements de llums, roba de llit, coixins, i els llibres que ho anaven envaint tot, llibres d'adolescent, llibres d'estius passats i llibres que anava portant de casa perquè ja no hi cabien ...
 va tancar les cortines, però no va baixar la persiana perquè un dels plaers que tenia en nits com aquella era quant en apagar tots els llums, li entrava la llum de la lluna per la finestra ...




dimarts, 1 de maig del 2012

... dissabte



L'endemà era dissabte, i els dissabtes els dedicava molt especialment a ella mateixa, ni feina, ni família, sinó era en ocasions excepcionals.
No es va llevar massa d'hora, li agradava fer el ronso al matí i és negava a imposar-se cap horari i poder fer el que volia.

Els diumenges era diferent, endreçava les seves coses, algun cop tenia dinar familiar, o bé algun compromís amb amics i a la tarda-vespre la seva sincronització biològica es posava en marxa i es preparava per començar la setmana amb l'energia que era adient.

Després d'un lleuger esmorzar es va vestir amb unes bambes, samarreta i pantalons i una parka de primavera perquè quant s'acalorava la podia portar lligada a la cintura i seguir caminant còmodament.



















L'iphone en una butxaca i una petita cartera a l'altra, on portava just l'imprescindible. Després de quasi bé deu minuts va arribar a una de les entrades al parc, es va posar els auriculars amb la musica que li agradava per caminar d'una manera àgil i agradable, sense cansar-se.



Un d'aquells dissabtes tenia mes ganes de relaxar-se que no pas caminar, però va considerar que podia fer ambdues coses i va decidir posar la musica que habitualment escoltava quan llegia, o bé era a la banyera ... i quant feia pocs minuts que caminava va començar a notar una sensació de buidor, que no era mareig, com un formigueig que començava als peus, com si no toquessin el terra, semblava que s'inflaven les mans, i s'embarronaven els pensaments ... que pensava?, no tenia que pensar res, només escoltar i caminar ... no controlava les passes ...


Prop d'ella passaven en totes direccions altres persones que caminaven o anaven amb bicicleta, no sentia absolutament res, ni tant sols la musica ... cada persona anava absorta en els seus pensaments, totalment aïllats de la resta del mon, estranys al que passava al seu voltant i per un moment se'n va adonar que ella també estava completament aïllada.



Tot i saber que cada esser era un ens especial, únic, i li agradava aquesta exclusivitat, va pensar que de cap manera volia quedar aïllada de la resta ... va canviar l'arxiu de la musica que ara va retronar als auriculars ... el sentits van reaccionar, el cap s'aclaria, les mans reaccionaven i els peus tornaven a caminar ferms a terra.