dijous, 20 de febrer del 2014

Insomni



Ja queda poc perquè soni el despertador, i les nits en blanc es repeteixen,
 dia rere dia, nit rere nit,
un cop i un altre ...
ja queda poc perquè un nou dia comenci, quan jo encara no he acabat el d'ahir,
el que sempre segueix, el que no s'acaba mai,
el que no em deix descansar ...

És en va el meu somni de cada nit ...
com si hagués perdut el raonament,
espero anhelant la foscor, quan el dia se'n va,
les llums, la gent, tot al meu voltant es retira i torno al meu silenci, a la meva solitud ...
a la meva, a la nostra intimitat,
i et busco en la foscor, i espero la teva abraçada ...

... tanco els ulls i t'imagino al meu costat,
sento les teves mans com picardiosa i descaradament van palpant el meu cos,
i les meves el teu,
els nostres cossos freguen l'un amb l'altra,
riem perquè sabem el que vindrà,
i parlem amb veu baixa, xiuxiueigem per allargar el moment,
parlem de les nostres vivències,
ens complaem recordant anècdotes mentre vas passant els teus llavis pel meu cos,
mentre amb els meus busco els nostres més íntims secrets ...
m'enretires els cabells que tant t'agraden,
i que deliberadament deixo que freguin la teva cara,
enretires els llençols entre els que hem quedat embolcallats,
i ens fonem com tantes vegades, i sempre diferent de l'anterior ...

... i allargo els braços, i estiro les cames ...
i l'altre costat de llit és buit ...
si més no la meva ànima és plena,
plena d'amor, plena de somriures, plena de tu 
...
i com si d'un mirall és tractés,
et miro i des de l'altra costat em piques l'ullet,
em poso un dels teus pijames i espero que soni el despertador.



3 comentaris: