dissabte, 14 de desembre del 2013

My little princess


Els teus ulls d'un blau intens il.luminen la meva ànima,
la teva mirada enjugassada m'observa, amb ullets picardiosos,
el teu somriure feliç espera una juguesca, una pessigolla, uns petons,
unes caricies que les teves dolces manetes agrairàn acaronant la meva cara
 i els meus cabells ...

Primer, com el que no gosa, seràn dolços i suaus ... fins que, amb la gresca inevitable, canviaran a entremaliats, i farem un garbuix entre els nostres cabells ... caurà l'estel rosa que subjecte els teus cabellets d'àngel, rossos ...
cauran les meves ulleres que estires perquè fan lluentons, i,
també llençaràs el teu xumet, i la camiseta surtirà del seu lloc, i et convertiràs amb la meva més swet princess blues eyes ...

My little princess ... feliç i riallera ... juganera ...
treurem la roba i ens posarem a la banyera, quina felicitat la teva, 
sense cap opressió, ni roba, ni sabates, dins l'aigua calentona, envoltada de les teves estimades joguines ...

Una estoneta mes ...

I després ben embolcallada amb un bon barnús ... una mica de relax,
el bibi ...
i els àngels que t'esperant bressolan-te entre llençols de cotó fluix blanc.

Bona nit princesa ...




dimarts, 10 de desembre del 2013

Aroma


Avui havia sigut un dia com un altre, la pressió, les tensions a la feina,
l'estrés, les estadístiques que no donaven els millors resultats,
l'estudi en tancar el parquet, una lleugera recuperació després de l'última forta davallada de la setmana passada, tal com era previsible, i,
 des del matí, malgrat algun pic, la jornada s'havia acabat com era de veure, ja des d'aquests dies.

No havíen tingut temps de dinar, des d'un cafè de mig matí, res més a l'estomac, que tal vegada era el millor per no desvetllar aquells nusos viscerals ...

Ella es va treure l'americana i es va posar un jersei d'angora, suau i còmoda, feria un petit brunch de tarda a la cafeteria de l'altra costat del passeig abans d'anar cap a casa.
A l'ascensor es va trobar amb altres companys que duien la mateixa idea,
 i, en sortir va topar, amb aquell xicot alt, ben plantat, de maneres més que correctes, 
un becari que hi havia a l'empresa des del mes de setembre, 
i que no s'havien passat per alt, ni l'un, ni l'altre.

Després d'un intercanvi de bones tardes,
ell es va presentar
- hola, em dic Enric, allargant-li la mà, en senyal de salutació,
et fa res si prenem un cafè? -
- hola, li va dir la noia, sóc l'Anna, i també va prémer la mà del noi,
doncs sí, crec que un cafè ens anirà bé als dos -

Van creuar el carrer per endinsar-se en l'establiment que acostumaven a anar amb els de la feina, ara, en aquest temps, a dins, i quan començava a lluir el sol es quedaven asseguts a les tauletes ben disposades a la terrassa.

La conversa entre els dos joves es va anar allargant més del que ells mateixos podien haver previst ...
dels temes purament de feina, es van endinsar en qüestions més personals,
 de la vida de cada u,
fins que aquell cafè inicial es va convertir en un pica-pica que feria les vegades de sopar.

L'intensa aroma d'aquell noi, cada cop que s'apropava, 
no era desconegut per a ella, 
aquella aroma que durant anys l'havia acompanyat, i,
que, ara omplia les llargues i fosques nits,
sola entre llençols ...
els seus records, és tornaren somnis,
somnis que van ser reals, somnis viscuts,
somnis que tornaven nit rere nit, 
somnis que ara tenia davant ...
i li agradava perquè no era res més que això, un somni ...